UNA TROBALLA SOBRE LES EMOCIONS A SEXES EN GUERRA

Sovint, quan el temps em deixa intento mirar aquest programa (Sexes en guerra) que per a mi és prou interessant i ens explica una miqueta sobre temes d’interès d'una manera molt amena i fàcil de comprendre.
Apa dons aquí us el deixo per fer-ne un tastet, a mi m’ha agradat, ja que parla sobre d’intel•ligència emocional, ens compara entre homes i dones i posa molts exemples per entendre tot això que ens fa persones, les emocions.
Les emocions com bé ens va comentar l’Ernest són bàsicament per sobreviure, ja que sense elles, per molt mal que ens puguin arribar a fer en determinats moments, no estaríem aquí. Són les que ens mantenen vius, hem de mirar de no evitar-les ja que sovint, crec que per cultura, han ensenyat a reprimir-nos de certes emocions.
Quants cops hem vist a un home plorar en un gran film?? Els homes de veritat no ploren!
Amb aquest gest, a les dones, també se’ns han atribuït uns rols que inconscientment hem interioritzat plenament. Tenim molt assumit que veure un home plorant és un símptoma de feblesa i que si veiem una dona expressant una emoció negativa, com pot ser la tristesa, amb llàgrimes, tendim a pensar que és normal, ja que les dones som més bledes i plorem constantment.
Crec que tot i la connotació negativa que això comporta per a les dones i per les persones en general, l’hi hem de mirar la part positiva del fet, expressar i alliberar-nos d’una emoció, no reprimir-la, per tant em faig la següent pregunta, les dones sabem expressar millor les emocions?? Possiblement l’home de la nostra societat no se li ha permès que s’expressés amb plena llibertat pel rol que li fem ocupar, canviem una mica els nostres esquemes imposats i deixem-nos portar més per les emocions, però amb racionalitat.
Les emocions ens donen la vida i ens permeten sobreviure.