LES EXPRESSIONS FACIALS I LES PERSONES CEGUES

Navegant pel Youtube he trobat aquesta petita notícia en que parla del comentat a classe amb l'Ernest i de la pregunta que es va fer de si les persones cegues també tenien expressions facials.
La notícia és molt curta però ens respon a la pregunta.
En aquesta vida no paro de sorprendre’m i d’adquirir nous coneixements i estic contenta d’haver escollit psicologia i poder gaudir d’aquesta assignatura que tantes coses noves m’està aportant.
Ara el fet de conèixer les expressions facials, una cosa que sovint fem de manera inconscient i que sigui tant important per a nosaltres.
L’acte mostrar por envers una situació i expressar-ho físicament, ens ha salvat la vida al llarg de la història.
Em deixo portar per la imaginació i m’imagino una situació de perill entre el nostres antepassats que encara no tenien el llenguatge tal i com el coneixem avui en dia. Quan una persona de la tribu observava una situació de perill i ho expressava físicament per tal de que la resta dels seus iguals s’assabentessin i poguessin fugir; aquestes expressions també les trobar molt presents en el regne animal i possiblement observar i adonar-nos de lo primitives i instintives que són. Per exemple, quan un chimpanzè sent tristesa... en fi no som tant diferents com alguns pensen, ja que nosaltres també actuem de la mateixa manera el que passa que en algunes ocasions tenim el poder de reprimir les expressions facials i inclús de fer-ne d’altres per enganyar a la resta. Podem aparentar força i seguretat davant d’un gran adversari o per contra fer “cara de gos degollat” quan volem que se’ns perdoni per una cosa que ven be no ha estat feta amb plena intencionalitat...
Quant un nadó arriba al món, un dels primers gestos que fa envers la mare és somriure, per atraure-la i que aquesta tingui una atracció i motivació i en definitiva sobreviure.
Això de les expressions és tot un món molt interessant per descobrir.