Tree Frog

ENTREVISTA AMB EL DR. SILVA I EL CONTROL MENTAL

El doctor Silva va ser estudiant de psicologia i va investigar com podia fer que els seus fills recordessin més els conceptes apressos a l’escola i així poder millorar els seu resultats acadèmics.
Aquí us deixo l’entrevista que li van fer a Perú, l’he trobat molt interessant.
“ Una mente descontrolada siempre és destructiva.” Dr. Silva, 1996.
Quin mestre!

HUMNANOMONO

BIOLOGIA I CULTURA EN LES EMOCIONS

LA ESQUIZOFRÈNIA

Aquesta malaltia temuda per molta gent. El fet de no saber qui som, què fem, o som... porta a la persona que la pateix i als seus familiars i amics a viure amb un neguit a dintre i una ansietat difícil de comprendre.
Per sort de tot n’aprenem i la meva experiència com a treballadora d’un hospital psiquiàtric, m’ha ajudat molt a créixer i a coneixerem mes profundament.
A vegades la solució és tant fàcil que no la veiem.
EVITAR, EVITAR.
Moltes gràcies.

DEIXEM-NO PORTAR PER L'INSTINT

A continuació us poso un video del mestre Puncet on s'explica un dels actes mes antics del nostre cervell.

UNA HISTORIETA QUE M'HA AGRADAT!

Había un ciega sentada en la calle, con una taza y un pedazo de cartón, escrito con tinta negra, que decía: "Por favor, ayúdenme, soy ciega"

Un creativo de publicidad que pasaba frente a ella, se detuvo y observó unas pocas monedas en la taza.
Sin pedirle permiso tomó el cartel, le dio vuelta, tomó un marcador negro que el llevaba y escribió otro anuncio.
Volvió a poner el pedazo de cartón sobre los pies de la ciega y se fue.
Por la tarde el creativo volvió a pasar frente la ciega que pedía limosna; su taza estaba llena de billetes y monedas.
La ciega reconoció sus pasos y le preguntó si había sido él, el que re escribió su cartel y sobre todo, qué había escrito.

El publicista le contestó:
"Nada que no sea tan cierto como tu anuncio, pero con otras palabras".
Sonrió y siguió su camino.
El nuevo mensaje decía :
"Hoy es primavera y no puedo verla"














La ciega

Había un ciega sentada en la calle, con una taza y un pedazo de cartón, escrito con tinta negra, que decía: "Por favor, ayúdenme, soy ciega"


Un creativo de publicidad que pasaba frente a ella, se detuvo y observó unas pocas monedas en la taza.
Sin pedirle permiso tomó el cartel, le dio vuelta, tomó un marcador negro que el llevaba y escribió otro anuncio.
Volvió a poner el pedazo de cartón sobre los pies de la ciega y se fue.
Por la tarde el creativo volvió a pasar frente la ciega que pedía limosna; su taza estaba llena de billetes y monedas.
La ciega reconoció sus pasos y le preguntó si había sido él, el que re escribió su cartel y sobre todo, qué había escrito.

El publicista le contestó:
"Nada que no sea tan cierto como tu anuncio, pero con otras palabras".
Sonrió y siguió su camino.
El nuevo mensaje decía :
"Hoy es primavera y no puedo verla"

Cambiemos de estrategia cuando no nos sale algo, y verán que puede que resulte mejor de esa manera.
Las masas humanas más peligrosas son aquellas en cuyas venas ha sido inyectado el veneno del miedo.... del miedo al cambio.
El mundo exige resultados. "No le cuentes a otros tus dolores del parto. Muéstrales al niño".

LES EXPRESSIONS FACIALS I LES PERSONES CEGUES

Navegant pel Youtube he trobat aquesta petita notícia en que parla del comentat a classe amb l'Ernest i de la pregunta que es va fer de si les persones cegues també tenien expressions facials.
La notícia és molt curta però ens respon a la pregunta.
En aquesta vida no paro de sorprendre’m i d’adquirir nous coneixements i estic contenta d’haver escollit psicologia i poder gaudir d’aquesta assignatura que tantes coses noves m’està aportant.
Ara el fet de conèixer les expressions facials, una cosa que sovint fem de manera inconscient i que sigui tant important per a nosaltres.
L’acte mostrar por envers una situació i expressar-ho físicament, ens ha salvat la vida al llarg de la història.
Em deixo portar per la imaginació i m’imagino una situació de perill entre el nostres antepassats que encara no tenien el llenguatge tal i com el coneixem avui en dia. Quan una persona de la tribu observava una situació de perill i ho expressava físicament per tal de que la resta dels seus iguals s’assabentessin i poguessin fugir; aquestes expressions també les trobar molt presents en el regne animal i possiblement observar i adonar-nos de lo primitives i instintives que són. Per exemple, quan un chimpanzè sent tristesa... en fi no som tant diferents com alguns pensen, ja que nosaltres també actuem de la mateixa manera el que passa que en algunes ocasions tenim el poder de reprimir les expressions facials i inclús de fer-ne d’altres per enganyar a la resta. Podem aparentar força i seguretat davant d’un gran adversari o per contra fer “cara de gos degollat” quan volem que se’ns perdoni per una cosa que ven be no ha estat feta amb plena intencionalitat...
Quant un nadó arriba al món, un dels primers gestos que fa envers la mare és somriure, per atraure-la i que aquesta tingui una atracció i motivació i en definitiva sobreviure.
Això de les expressions és tot un món molt interessant per descobrir.

PUNCET I LES EMOCIONS

INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL

UNA TROBALLA SOBRE LES EMOCIONS A SEXES EN GUERRA

Sovint, quan el temps em deixa intento mirar aquest programa (Sexes en guerra) que per a mi és prou interessant i ens explica una miqueta sobre temes d’interès d'una manera molt amena i fàcil de comprendre.
Apa dons aquí us el deixo per fer-ne un tastet, a mi m’ha agradat, ja que parla sobre d’intel•ligència emocional, ens compara entre homes i dones i posa molts exemples per entendre tot això que ens fa persones, les emocions.
Les emocions com bé ens va comentar l’Ernest són bàsicament per sobreviure, ja que sense elles, per molt mal que ens puguin arribar a fer en determinats moments, no estaríem aquí. Són les que ens mantenen vius, hem de mirar de no evitar-les ja que sovint, crec que per cultura, han ensenyat a reprimir-nos de certes emocions.
Quants cops hem vist a un home plorar en un gran film?? Els homes de veritat no ploren!
Amb aquest gest, a les dones, també se’ns han atribuït uns rols que inconscientment hem interioritzat plenament. Tenim molt assumit que veure un home plorant és un símptoma de feblesa i que si veiem una dona expressant una emoció negativa, com pot ser la tristesa, amb llàgrimes, tendim a pensar que és normal, ja que les dones som més bledes i plorem constantment.
Crec que tot i la connotació negativa que això comporta per a les dones i per les persones en general, l’hi hem de mirar la part positiva del fet, expressar i alliberar-nos d’una emoció, no reprimir-la, per tant em faig la següent pregunta, les dones sabem expressar millor les emocions?? Possiblement l’home de la nostra societat no se li ha permès que s’expressés amb plena llibertat pel rol que li fem ocupar, canviem una mica els nostres esquemes imposats i deixem-nos portar més per les emocions, però amb racionalitat.
Les emocions ens donen la vida i ens permeten sobreviure.

LES MALALTIES DEL CERVELL

L'Alzheimer, el Parkinson, l'Esclerosi múltiple i d’ictus són quatre de les moltes malalties que afecten el cervell humà. Són malalties de causa desconeguda que ataquen el cervell i en provoquen un mal funcionament, i afecten a la personalitat de les persones que les tenen. Molts malalts queden discapacitats i necessiten l’ajuda constant de família o d’altres persones, i depenen molt d’elles. Tots, pacient, familiar i amics, pateixen per culpa de les malalties del cervell i fan grans feines que no son reconegudes.

QUANT EL CERVELL NO FUNCIONA....

Algunes malalties del cervell, com l’Alzheimer, tenen com a resultat un envelliment cerebral irreversible, és a dir, deixen el malalt invalidat per exercir fins i tot les activitats del dia a dia (menjar, vestir-se, parlar...). Els malalts d’Alzheimer tenen dificultats amb la memòria, arriben a perdre la pròpia identitat i ni tan sols recorden aquells que estimen. Recorden amb detall el que va passar fa molt de temps i ho expliquen amb gran detall repetidament, però no són capaços de recordar què han menjat avui. A poc a poc perden el record de la seva vida i la seva identitat.

Es considera la principal causa de demència i, tot i que afecta normalment a la gent grant, també se’n donen casos en persones menors de 40 anys.

...No podem veure-hi ni sentir

L’esclerosi múltiple és una malaltia que afecta el sistema nerviós central (SNC, cervell i medul·la espinal). La pèrdua de força, els defectes de visió i la pèrdua de sensibilitat en alguna part del cos són els primers símptomes de la malaltia. Le pronòstic és incert, sovint no se’n pot predir l’evolució i els malalts que la pateixen tenen la possibilitat de tenir futures discapacitats greus.

Afecta principalment les dones i és la malaltia dels sistema nerviós central més comuna entre els adults joves. Apareix entre els 29 9i 33 anys, però pot aparèixer a qualsevol edat.

...No podem caminar i tremolem

Igual que l’Alzheimer, el Parkinson afecta les zones del sistema nerviós encarregat de controlar els actes motors. Els símptomes principals són el tremolor, la rigidesa, l’alenteniment del moviment, el trastorn de l’equilibri i la depressió. Tot això provoca la falta d’habilitat per dur a terme les activitats de la vida quotidiana. Aixecar-se d’una cadira, escriure, empassar, caminar o moure els braços es converteixen en objectius difícils d’aconseguir.

....No podem moure un costat del cos

L’ictus és una alteració brusca i greu de la circulació de la sang al cervell. També és coneix com a accident vascular cerebral (AVC) , embòlia cerebral, feridura i hemorràgia cerebral. Pot afectar a qualsevol par del cervell i donar símptomes molt diferents: perdre sobtadament la força en un braç, una cama o en tota una banda del cos, no poder parlar o no entendre el que et diuen.

Pot aparèixer a qualsevol edat i pot afectar des de persones grans fins a persones molt joves, fins i tot a nens.

És important reconèixer els símptomes i actuar amb rapidesa. L’atenció precoç a les urgències d’un hospital pot evitar que la lesió del cervell s’estengui.

Quan el cervell no funciona... cal investigar.